 |
NATURA HOMINIS: UN RECORREGUT PEL COS (DES DE L'UNIVERSAL AL PARTICULAR)
Natura Hominis és un gran treball sobre el cos. El vaig començar el 1990 amb el que seria la seva primera part, Natura Hominis: Taxonimias. Amb ell, centenars d’imatges de cossos despullats en blanc i negre, fotografiats sistemàticament amb símil de fotografia policial. El 1997 vaig començar Natura Hominis: Escenarios. És un projecte molt extens que avui encara està en ple desenvolupament. Constitueix un diari personal autobiogràfic amb més de 300 imatges fotogràfiques -cada una amb una extensió de diversos metres quadrats i formada per cents de disparaments encadellats a manera de mosaic o de panoràmiques-, amb petites peces videogràfiques i amb textos. Aquest projecte pretén ser un registre poèticament obsessiu de la meva memòria personal, les emocions són descrites amb minuciositat i construeixin una dilatada cartografia visual i emocional en la qual es fa descarnadament públic el privat -bucejant en la profunditat del meus sentiments més nus i sincers.
